dilluns, 30 de març de 2020

31 març | VISIBILITAT TRANS*

Podríem fer un manifest de desenes de pàgines amb totes les complicacions, traves i discriminacions que el col·lectiu Trans* ha d'afrontar en el seu dia a dia. Dificultats per tal de construir la mateixa vida que nosaltres, pel fet d'haver nascut dins els paràmetres que la societat va establir com a «normals», podem gaudir.

Com a persona cisgènere o cissexual, heterosexual, si és que s’ho pot ser al cent per cent, m’ha costat una estona de recerca i lectura trobar com identificar-me i escollir els substantius que em pertocaven. Però, és curiós (com a mínim) que trobar les meves realitats, és a dir, la definició pròpia del meu ser, m’hagi costat més que trobar les d’altres col·lectius. Què vull dir amb açò? Donç que la diferència evidentment és fa en el factor de la varietat d’opcions. Què el que a primera vista sembla més majoritari, s’utilitza com a paràmetre de la normalitat, i que les etiquetes i els estigmes es posen a tota aquella opció o tendència, que envolta aquella «normalitat». La heteronormativitat, etiqueta que també he pogut conèixer per l’interès en recercar vocabulari, és tot aquest privilegi que tenim aquells que vivim dins els paràmetres que ens han dictat. Aquesta heteronormativitat és la causant dels prejudicis i marginacions que s’acaben produint, que acaben construint els armaris que després tant costarà als altres col·lectius rompre. I açò, en una societat que vol avançar... No pot enrrocar aquí.

Reivindic com a mare d’una criatura que no sé com s’identificarà en un futur, com a persona cisgènere i heterossexual, des de la meva posició dins l’heteronormativitat, la NECESSITAT de començar a desmuntar aquests armaris, a reinventar els paràmetres per tal de cabrer-hi tots, a estudiar per abandonar la ignorància que construeix els nostres prejudicis, en definitiva... A (re)educar-nos, per tal de poder transmetre a les futures generacions, un llenç blanc sobre el que pintar.

És necessari perquè la discriminació d’aquest col·lectiu és representable en percentatges: un intolerable 42% del col·lectiu Trans*, enquestat per la Federació Espanyola de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals al 2018, va expressar haver patit una negació a l’accés al món laboral.

És necessari perquè la marginació d’aquest col·lectiu es representa en forma de llei no actualitzada, la Llei 3/2007 que permet el canvi de nom i la menció de sexe en la documentació oficial a Espanya, però que a dia d’avui encara té com a requisit un diagnòstic mèdic de disfòria de gènere. És necessari perquè la patologització segueix arrelada a la seva imatge, i tota persona mereix tenir referents positius en el desenvolupament de la seva identitat.

És necessari perquè a dia d’avui encara es mor pel fet de ser trans*.

És necessari, perquè l’assetjament, els insults i la discriminació formen part de les seves vides.

És necessari perquè aquesta marginació s’està fent a un col·lectiu que compon la nostra societat. Ho és perquè és un factor indispensable per construir una societat oberta i lliure d’estigmes.

Població d’arreu del món, DESPERTEU! Reivindiquem la necessitat d’incloure en les legislacions el reconeixement jurídic de gènere d’acord amb l’autodeterminació de gènere. Sortim de la heteronormativitat i ampliem la capacitat d’entendre, comprendre i empatitzar. Rompem amb la transfòbia, que com moltes altres maneres de discriminar, es reflecteixen en la nostra manera d’actuar i en el nostre dia a dia.

Reivindiquem un 31 de març com a Dia Internacional de la Visibilitat Trans*, per tal que prest, no sigui necessari fer-ho!

Carla Gener, en nom del col·lectiu GentxCiutadella.

Cap comentari:

Publica un comentari