divendres, 18 de desembre del 2020

Aprovada la proposta per una major regulació i control de les cases d'apostes i joc.

#JocNet


#ApostemPerLaJoventut

El dijous 17 de desembre de 2020 es va aprovar al Ple de l'Ajuntament de Ciutadella la proposta conjunta presentada per Unidas Podemos-Gent X Ciutadella conjuntament amb la resta de partits de l'equip de govern, per regular i evitar la proliferació al nostre municipi de les cases d'apostes amb el vot favorable del PP a tots els punts i l'abstenció de C's als punts 2 i 3.

Són molts ja els estudis i les dades que deixen clar que l'auge d'aquesta mena d'activitats esta causant problemes greus d'addicció, sobretot entre els joves i els col·lectius especialment vulnerables i en situació de precarietat.



Els punts aprovats són els següents: 

- Sempre una distància mínima de 500 metres lineals entre les cases d'apostes presencials i els centres educatius d'ensenyament i centres d'ús freqüent de menors com ludoteques o parcs infantils.

- Limitar la concessió de noves autoritzacions de joc per a salonsde joc o cases d'apostes presencials per a decréixer en el número d'aquestes. Concedint una llicència nova a canvi de tres baixes definitives.

-  Restringir les terminals d'apostes esportives en salons de joc,

bingos, casinos i bars.

- Plans d'inspecció a les cases d'apostes presencials per a augmentar els controls i prevenir l'accés a les persones menors d'edat. 

- Activitats informatives en els centres educatius, en un marc de prevenció de les addiccions generades pel joc i les apostes i també d'altres tipus com l' alcohol i les drogues, per informar dels riscos i problemes de salut publica que se'n deriven.

Cal reconèixer la ludopatia i altres addiccions derivades del joc patològic com a problema de salut pública i garantir els recursos públics per tractar-les.

dimecres, 27 de maig del 2020

Ciutadella millora la seguretat viària mitjançant les noves tecnologies

Diverses iniciatives, algunes de les quals ha s'han posat en marxa en els darrers mesos, permetran millorar la seguretat viària i la mobilitat a Ciutadella mitjançant l'ús de les noves tecnologies.

El 2n tinent de batle d' Unidas Podemos-Gent x Ciutadella, Sergi Servera, responsable de Seguretat Ciutadana, Noves Tecnologies, Mobilitat i Transparència, està impulsant en el marc de els seves delegacions l'aprofitament de les noves tecnologies per millorar la seguretat al carrer i la mobilitat de les veïnes i veïns del municipi.

Ciutadella ja va estrenar el mes de febrer unes balises il·luminades sense fils per tal de millorar la visibilitat als pas zebra. A partir de la prova pilot que s'ha avaluat de forma exitosa aquesta iniciativa s' anirà estenent a les zones amb més dèficit de visibilitat del municipi.


La introducció de nous elements tecnològics en la gestió i la regulació del trànsit i per a la seguretat és una de les apostes de futur que vol impulsar el Departament que encapçala Sergi Servera i que suposarà també enguany la renovació de la xarxa semafòrica, amb elements informàtics de sincronització per a la millora i eficiència del trànsit.

A curt termini s'estudia també el control d'accessos al centre amb càmeres; els sensors d'aparcaments per tal de marcar els excessos de temps en les places rotatòries que existeixen al municipi; i ja s' ha adjudicat la adquisició de dos radars informatius per a la pacificació del trànsit rodat en carrers determinats, i per fer també estudis de trànsit i de pas de vehicles que puguin contribuir a prendre mesures de millora de la mobilitat.

diumenge, 19 d’abril del 2020

REGULARITZACIÓ JA!!!!!

Aquest virus ens està servint per aixecar l'estora i veure tot el que teníem amagat a baix. La realitat existent amb la llei d'estrangeria i la migració, és una d'elles. La situació sanitària, econòmica, social i humanitària deixa veure de forma explícita les vulnerabilitats, i també els potencials, d'alguns dels sectors que componen la nostra societat. Des de Gent x Ciutadella volem exposar els motius que ens mouen a proposar accions per tal de trobar una solució a aquesta problemàtica. En sintonia amb el comunicat que va redactar el Consell Municipal de lmmigració de Barcelona el passat tres d’abril, ens sumem als motius exposats i a les mesures que proposen.

Les persones migrades i refugiades o aquelles que cerquen asil, poden trobar-se en una situació de vulnerabilitat agreujada a causa del problema sanitari de la COVID-19. Així com col·lectius de major risc ja sigui a nivells de salut, econòmics o socials, que sense una xarxa familiar o social, queden greument desemparades i exposades a possibles repunts de xenofòbia i racisme a causa de les recents declaracions d'alguns partits polítics i l’alarma social creada entorn de l’emergència sanitària.

Especial atenció mereixen les persones migrades grans, que a part d'estar en risc per la seva edat, agreugen aquest, estan soles i sense recursos, i moltes vegades amb manca de cures  i d'una xarxa estable. A les migrants que pateixen violència de gènere, que la Doctora en Dret i Ciències Socials Raquel López Merchán explica de forma contundent a un article publicat recentment: «Hi ha una problemàtica social muda a la qual cal donar veu. Es fa més necessari que mai atracar-se a totes i cadascuna de les dones que són víctimes i supervivents d'un terrorisme masclista que tan sols es coneix i que requereix un tipus d'intervenció i d'assistència diferent del que s'ha d'establir amb una dona que no visqui en aquestes circumstàncies».

Bona part de les persones que estan tenint cura de les persones grans i de les demandants són  migrants, amb precarietat i amb una manca important de prevenció. Es tracta d'un col·lectiu que pel seu context, i mancat de molts drets laborals, es troba en una situació on el suport i els recursos són escassos, i la realitat de les diversitats lingüístiques i culturals, poden agreujar les dificultats en l'accés a la informació per tal de conèixer la situació actual, i els criteris establerts en mesures de prevenció i d'higiene, així com els criteris de confinament. És una realitat que les previsions del Govern per incloure les «cures» com a activitat essencial en el decret del 27 de març del Govern Estatal, no especifiquen que les treballadores de la llar sense regularització hi estiguin incloses i això pot provocar en elles, una profunda incertesa i por, acompanyada de la sensació d'inseguretat que fàcilment pot culminar amb el fet de veure aquestes persones grans desateses.

El desconeixement no ajuda, una gran part de les persones migrades tenen formació en l'àmbit de la salut, la neteja o en qualsevol de les activitats que s'han establert com a essencials, i per la seva situació administrativa no poden exercir, o estan treballant sense la suficient protecció.

El sistema sanitari garanteix que l'accés a la salut actualment sigui universal, si més no, ens preocupa que les persones que no estan empadronades únicament poden accedir a l'atenció sanitària d'urgències en cas de gravetat, no de contagi, i resten en contacte amb altres persones, causa que no beneficia a les mesures extraordinàries preses per tal de controlar l’epidèmia.

Les problemàtiques que surten entorn de l'actual llei d'estrangeria passen per diferents factors com la impossibilitat de demanar cita per a realitzar la petició d'asil, o la pèrdua d'aquesta després de sis mesos, termini d'espera usual. Fet que agreuja la situació de col·lapse en un servei que ja hi estava abans de la COVID-19. Les persones que no poden accedir a un contracte de treball o que veuen bloquejades els seus comptes corrents per no poder tramitar la TIE a la policia també queden en una situació molt vulnerable.

És cert que els Ajuntaments i les entitats estan ajudant a aquestes persones a conèixer la situació i a adreçar-les als serveis i les ajudes a les quals poden accedir. Però, són totalment insuficients atenent a què les necessitats augmentaran, per tal, cal anar un pas més enllà.

No oblidem que una part d'aquestes persones fa anys que són a Espanya, aportant el seu treball, la seva dedicació i contribuint a la societat, moltes vegades fent tasques essencials i que a hores d'ara encara estan a l'espera de l'autorització de residència i/o de treball.

Si més no, sempre es reivindiquen els drets que s'estan vulnerant a aquests col·lectius, volem aprofitar per fer una especial menció al gran avantatge que la seva regularització aportaria a la nostra societat. A Espanya el 20 % del PIB és d'economia submergida, sostinguda especialment per dones i migrants, el fet de la seva regularització es traduiria en aportacions a la Seguretat Socials.

És per això, que revisant el reglament, ens trobem amb l'article 127 que especifica una qüestió que encaixa perfectament amb la realitat que estem vivint: Relatiu a l'autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals de col·laboració amb autoritats públiques, raons de seguretat nacional o interès públic, especifica: [...] o quan conquereixin raons d'interès públic o seguretat nacional que justifiquin la necessitat d'autoritzar la seva residència al país.

Creiem que ara en tots els casos s'hauria d'atorgar un permís de residència i treball però, obviant els medis econòmics per subsistir a causa de la pròxima situació econòmica generalitzada d'acomiadaments massius causats pel descens de la demanda de consum i l'oferta de feina. És una realitat que la situació necessita mesures contundents en tots els aspectes, i aquest no pot ser un dels que es deixi altra vegada «davall l'estora». Per això proposem una sèrie de mesures que potser podrien servir d'idea a l'hora de redactar un comunicat per tal d'instar a la legalització:

    • 1. Proposem que a tota persona que tingui un tràmit iniciat se li concedeixi el permís amb la possibilitat de ratificar el compliment dels requisits durant el següent any natural.

    • 2. Que tota persona que hagi de renovar el permís de residència i de treball, se li renovi automàticament un any, o de tal manera que pugui ratificar el compliment dels requisits durant el següent any natural.

    • 3. Per a aquells migrants situació personal dels quals no permet regularitzar la seva estada per no complir amb els requisits sol·licitats, autoritzar una regularització massiva per raons humanitàries o de seguretat nacional durant l'Estat d'Alarma, amb permís de residència i de treball sense la necessitat de declarar ingressos econòmics.

    • 4. Agilitzar els tràmits en els casos de sol·licitud de protecció internacionals possibilitant que la sol·licitud que fan les entitats serveixi per concedir la targeta vermella i deixar la ratificació dels requisits per l'any següent.

    • 5. Posar especial atenció en la situació d'aquestes persones en matèria d'habitatge.

És una realitat que si més no, MAI ha estat un argument de pes l'eslògan que sempre s'ha utilitzat per fer la contra a la idea de millorar la llei d'estrangeria, el tòpic de l'EFECTE CRIDADA, a hores d'ara no té sentit tenint en compte que l'entrada a Espanya està restringida. Avui en dia aquesta decisió queda supeditada a la voluntat política, per tant nosaltres recolzam la idea d'instar a la legalització, com a fet Portugal, de la situació administrativa d'aquestes persones migrants durant l'estat d'alarma.

dilluns, 30 de març del 2020

31 març | VISIBILITAT TRANS*

Podríem fer un manifest de desenes de pàgines amb totes les complicacions, traves i discriminacions que el col·lectiu Trans* ha d'afrontar en el seu dia a dia. Dificultats per tal de construir la mateixa vida que nosaltres, pel fet d'haver nascut dins els paràmetres que la societat va establir com a «normals», podem gaudir.

Com a persona cisgènere o cissexual, heterosexual, si és que s’ho pot ser al cent per cent, m’ha costat una estona de recerca i lectura trobar com identificar-me i escollir els substantius que em pertocaven. Però, és curiós (com a mínim) que trobar les meves realitats, és a dir, la definició pròpia del meu ser, m’hagi costat més que trobar les d’altres col·lectius. Què vull dir amb açò? Donç que la diferència evidentment és fa en el factor de la varietat d’opcions. Què el que a primera vista sembla més majoritari, s’utilitza com a paràmetre de la normalitat, i que les etiquetes i els estigmes es posen a tota aquella opció o tendència, que envolta aquella «normalitat». La heteronormativitat, etiqueta que també he pogut conèixer per l’interès en recercar vocabulari, és tot aquest privilegi que tenim aquells que vivim dins els paràmetres que ens han dictat. Aquesta heteronormativitat és la causant dels prejudicis i marginacions que s’acaben produint, que acaben construint els armaris que després tant costarà als altres col·lectius rompre. I açò, en una societat que vol avançar... No pot enrrocar aquí.

Reivindic com a mare d’una criatura que no sé com s’identificarà en un futur, com a persona cisgènere i heterossexual, des de la meva posició dins l’heteronormativitat, la NECESSITAT de començar a desmuntar aquests armaris, a reinventar els paràmetres per tal de cabrer-hi tots, a estudiar per abandonar la ignorància que construeix els nostres prejudicis, en definitiva... A (re)educar-nos, per tal de poder transmetre a les futures generacions, un llenç blanc sobre el que pintar.

És necessari perquè la discriminació d’aquest col·lectiu és representable en percentatges: un intolerable 42% del col·lectiu Trans*, enquestat per la Federació Espanyola de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals al 2018, va expressar haver patit una negació a l’accés al món laboral.

És necessari perquè la marginació d’aquest col·lectiu es representa en forma de llei no actualitzada, la Llei 3/2007 que permet el canvi de nom i la menció de sexe en la documentació oficial a Espanya, però que a dia d’avui encara té com a requisit un diagnòstic mèdic de disfòria de gènere. És necessari perquè la patologització segueix arrelada a la seva imatge, i tota persona mereix tenir referents positius en el desenvolupament de la seva identitat.

És necessari perquè a dia d’avui encara es mor pel fet de ser trans*.

És necessari, perquè l’assetjament, els insults i la discriminació formen part de les seves vides.

És necessari perquè aquesta marginació s’està fent a un col·lectiu que compon la nostra societat. Ho és perquè és un factor indispensable per construir una societat oberta i lliure d’estigmes.

Població d’arreu del món, DESPERTEU! Reivindiquem la necessitat d’incloure en les legislacions el reconeixement jurídic de gènere d’acord amb l’autodeterminació de gènere. Sortim de la heteronormativitat i ampliem la capacitat d’entendre, comprendre i empatitzar. Rompem amb la transfòbia, que com moltes altres maneres de discriminar, es reflecteixen en la nostra manera d’actuar i en el nostre dia a dia.

Reivindiquem un 31 de març com a Dia Internacional de la Visibilitat Trans*, per tal que prest, no sigui necessari fer-ho!

Carla Gener, en nom del col·lectiu GentxCiutadella.

divendres, 6 de març del 2020

Activitat Dia Internacional de la Dona de Gent X Ciutadella

Us convidem el dissabte, 7 de març, a les 19 h. en el local de Podemos Ciutadella en la Plaça Dalt els Penyals, 12

Pel·lícula i debat



La bretxa salarial afecta de manera directa l'economia de les dones, així que en dates de la commemoració del Dia Internacional de la Dona, recomanem la pel·lícula Made in Dagenham que, ambientada en la dècada dels seixanta, relata el moment en el qual 187 treballadores de Ford, van lluitar per la igualtat salarial, un esdeveniment que va deixar grans conseqüències en la història dels drets d'aquestes.




La pel·lícula va ser titulada en anglès Made in Dagenham (Fet en Dagenham -"Pago Justo" en castellà-), per ser el nom del barri del Gran Londres, reconegut per tenir la principal fabrica de Ford al Regne Unit, i per ser el lloc on en 1968 es va gestar una revolució per igualtat salarial que va generar avanços per a les dones d'Anglaterra i que posteriorment es convertiria en un exemple mundial.

Made in Dagenham presentada en castellà com a Dones que fan història, es basa en els fets reals que van portar al fet que les costureres de la Ford en Dagenham, liderades per Rita O´Grady (interpretada per *Sally *Hawkins), iniciessin una revolució en el món laboral de l'època, per demandar salaris igualitaris.

La pel·lícula té en compte, a més, la quotidianitat de les dones que va més enllà del seu context laboral, retratant-les en les seves vides familiars, amb extenses jornades de treball diari en la llar; també presenta tant la posició d'homes tradicionals que rebutgen la protesta per a millorar els salaris de les dones, com la d'aquells que les secunden per a aconseguir aquest dret.

Un dels aspectes que la pel·lícula presenta amb més contundència, és la solidaritat entre dones, no sols entre les obreres de la fàbrica que porten la vaga, sinó entre Rita, la protagonista i Lisa (interpretada per *Rosamund *Pike), qui malgrat ser l'esposa d'un dels executius de Ford en *Dagenham, l'encoratja per a no desistir just en un dels moments més difícils per a les obreres.

Sens dubte, la presència de la Secretaria d'Estat d'Ocupació o la Ministra de Treball del moment, Bàrbara Castle (interpretada per Miranda Richardson), demostra la importància de les dones en llocs de decisió i poder, sobretot per a la creació d'accions afirmatives enfront de necessitats i problemàtiques que afecten particularment les dones, perquè ningú sap millor que una dona el que significa ser-ho.

En definitiva, des d'aquest fet històric la pel·lícula possibilita comprendre de manera entretinguda, els successos que es van desenvolupar quan les treballadores van descobrir que guanyaven menys pel fet de ser dones, i narra les seves múltiples accions per a eliminar aquesta bretxa.

Encara que la bretxa salarial persisteix en diferents latituds del món, aquesta pel·lícula dirigida per Nigel *Cole, se suma al llistat de les obres cinematogràfiques imperdibles o repetibles sobre les lluites de les dones per aconseguir els seus drets i funciona com a exemple per a mostrar que quan una situació és injusta, és necessari prendre mesures per a corregir-la i deixar-les com a llegat per a les següents generacions.




Ficha técnica
Sinopsis: “En 1968, casi 200 costureras de la planta Ford de Dagenham, en Londres, organizaron una huelga para reivindicar la igualdad de salarios con respecto a los hombres. Lideradas por Rita (Sally Hawkins) acaban consiguiendo la aprobación de la Equal Pay Act.” (FILMAFFINITY)
Dirección: Nigel Cole
Guión: Billy Ivory
Año: 2010
Duración: 113 minutos
País: Inglaterra



Referencia bibliográfica:

https://mujeresconfiar.com/made-in-dagenham/



dimecres, 4 de març del 2020

8 de març | SOM AQUÍ, ESTEM UNIDES I NO ENS ATURARAN!


Imparable el moviment que ens abraça a totes. Aquell que no fa distinció entre classes, aquell que cada vegada que s'alça ho fa per donar-nos veu a cada una de nosaltres. Una crida a desestigmatitzar-nos, a empoderar-nos i a fer valer la nostra condició d'igual. El mateix camí que les nostres àvies van començar, les nostres mares van seguir i nosaltres haurem de defensar i continuar per deixar a les nostres filles un món millor i més equitatiu.

No és casual que les reivindicacions hagin d'agafar més força el dia d'avui: la dreta i l'ultradreta, cada cop més desvergonyida, trepitgen drets ja aconseguits, augmentant la violència cap a nosaltres per tal de fer-nos acceptar una condició que ens resulta familiar. I no, NO VOLEM!

NO VOLEM perdre l'autonomia que la història de lluita ens ha fet guanyar!! NO VOLEM permetre que el discurs xenòfob, masclista i racista inundi la nostra societat, la política, la justícia i el consum!!

El patriarcat amb consonància amb el capitalisme i el neoliberalisme econòmic ens ofeguen i empenyen a la radical feminització de la pobresa.

És per això que des de GentxCiutadella reivindiquem la corresponsabilitat en les tasques de casa i en la cura i l'educació de les nostres famílies, per tal d'arribar a l'equitat real i garantir la igualtat d'oportunitats de les dones per accedir al món laboral. Una alternativa de consum per lluitar contra l'explotació, l'esclavitud i la cosificació dels nostres cossos a la que ens veim sotmeses. Una línia clara contra la violència masclista i la (in)justícia patriarcal que ens fa víctimes doblement d’una epidèmia global que ens persegueix per la nostra condició de dones. Des de GentxCiutadella donem suport a el moviment feminista estès per tot el món... Nicaragua, Colòmbia, Argentina, Mèxic, Nigèria, Aràbia Saudí, Indonèsia, Pakistan...

El moviment és transversal perquè així ho és la violència a la qual ens veim sotmeses. Una violència que es transforma i s'adapta amb rapidesa per tal d'arribar a tots els contextos en què ens movem.

El dia 8 de març és un símbol, un dia en què aprofitam per alçar especialment la veu amb la intenció de fer-nos escoltar, de deixar clar que som aquí i que no tirarem la tovallola. A Ciutadella el 8 de març s'esdevindrà molt més intens que en una sola jornada:

GentxCiutadella serà amb els actes de l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca el divendres 6, educant als infants amb contacontes, escoltant el que té a dir una escriptora de renom, gaudint de música feta per dones i caminant al costat de totes aquelles que encapçalaran la tercera marxa lila.

GentxCiutadella oferirà una pel·lícula especialment escollida per a l'ocasió, el dissabte 7.
GentxCiutadella serà el diumenge 8 amb el sindicat de la CGT a les jornades que han organitzat per reivindicar el que mereixem.

GxC serà, al mateix temps allà on les organitzacions feministes de Ciutadella organitzin activitats en aquestes dates.

Cridem totes ben fort i que ens sentin: 

SOM AQUÍ, ESTEM UNIDES I NO ENS ATURARAN!



--------------------------------
Imparable el movimiento que nos abraza a todas. Aquel que no hace distinción entre clases, aquel que cada vez que se levanta, lo hace para dar voz a cada una de nosotras. Una llamada a desestigmatizar, a empoderarnos y hacer valer nuestra condición de igual. El mismo camino que iniciaŕon nuestras abuelas, seguido por nuestras madres y que a nosotras nos toca defender y continuar para dejar un mundo mejor y más equitativo.

No es casual que las reivindicaciones tengan que coger más fuerza a día de hoy, la derecha y la ultraderecha, cada vez más desvergonzada, pisan derechos ya conseguidos, aumentando la violencia hacia nosotras con el proposito de que aceptemos una condición que nos resulta familiar; y no, NO QUEREMOS!

NO QUEREMOS perder la autonomía que durante la lucha hemos ganado!! NO QUEREMOS permitir que el discurso xenófobo, racista y machista inunde nuestra sociedad, la política, la justicia y el consumo!!

El patriarcado, en consonancia con el capitalismo y el neoliberalismo económico, nos ahoga y nos empuja hacia la radical feminización de la pobreza.

Es por ello que, desde Gent X Ciutadella, reivindicamos la corresponsabilidad en las tareas del hogar, en el cuidado y la educación de nuestras familias, con tal de alcanzar la equidad real y garantizar la igualdad de oportunidades de las mujeres para acceder al mundo laboral. Una alternativa de consumo para luchar contra la explotación, la exclavitud y la cosificación de nuestros cuerpos a las que estamos sometidas. Una línea clara contra la violencia machista i una Justicia patriarcal que nos hace doblemente víctimas de una epidemia global que nos persigue por nuestra condición de mujer. Desde Gent X Ciutadella apoyamos al movimiento feminista extendido en todo el mundo... Nicaragua, Colombia, Argentina, México, Nigeria, Arabia Saudí, Indonesia, Pakistán...

El movimiento es transversal porque así también lo es la violencia a la cual estamos sometidas. Una violencia que se transforma, se adapta con rapidez con tal de llegar a todos los ámbitos en que nos movemos.

El 8 de marzo es un símbolo, un día en que aprovechamos para alzar la voz con la intención de hacernos escuchar, dejar claro que estamos aquí y no pensamos lanzar la toalla. El 8 de marzo, se presenta en Ciutadella mucho más intenso que en una sola jornada. 

GXC estará en los actos que para la ocasión organiza el Ayuntamiento el viernes, 6 de marzo, educando a los niños con cuentacuentos, escuchando lo que tiene que decir una escritora de renombre, gozar de la música hecha por mujeres y caminando al lado de las mujeres que encabezaran la tercera marcha violeta.

El sábado, 7 de marzo, Gent X Ciutadella ofrecerá la proyección de un película escogida especialmente para la ocasión. 

GXC, estará presente el domingo, 8 de marzo, a los actos organizados por el sindicato de la CGT para reivindicar los derechos que merecemos.

GXC, al mismo tiempo, estará allá donde las organizaciones feministas de Ciutadella organicen actividades en estos días.

Gritemos todas con fuerza lo que sentimos:
Estamos aquí, unidas y no nos pararán!!!

divendres, 28 de febrer del 2020

AGRAÏMENT A LA SHA MARTÍ I BELLA


Des de l’agrupació Gent X Ciutadella volem manifestar el nostre agraïment i reconeixement a la SHA Martí Bella per la seva inqüestionable lluita en defensa del Paisatge Cultural de Punta Nati i en tota la negociació duita a terme sobre el projecte del Parc Fotovoltaic de Son Salomó. Amb aquesta defensa, volem destacar que s’han aconseguit  reduir les 173 hectàrees d’extensió inicialment projectades, a les 68 ha finals. Així, amb tot aquest esforç, es permetrà mantenir i recuperar bona part del patrimoni paisatgístic i cultural de la zona i amb ell, els elements tan singulars que el conformen, com poden ser les barraques, els ponts de bestiar, murs de paret seca o els ponts de Sa Creu  i de s’Aljub. Tot, sense perdre la capacitat de producció d’energia solar del projecte.

Així idò, moltes felicitats i moltes gràcies a la SHA Martí i Bella i als seus representants en aquestes negociacions.

-------------------------------

-------------------------------
AGRADECIMIENTO A MARTI i BELLA

Desde la agrupación Gent x Ciutadella queremos manifestar nuestro reconocimiento y nuestro agradecimiento a la SHA Marti i Bella por su inquebrantable lucha en defensa del Paisaje Cultural de Punta Nati y en toda la negociación llevada a cabo sobre el proyecto de Parque fotovoltaico de Son Salomó. Con esta defensa queremos destacar que se ha conseguido que un parque de 173 hectáreas de extensión proyectadas inicialmente, se ha reducido a 68 ha finales. Así se permite mantener y recuperar buena parte del patrimonio cultural y paisajístico de la zona y con él, los elementos tan singulares que lo conforman como las barracas, ponts de bestiar, los muros de pared seca o los Ponts de Sa Creu y de S’Aljub. Todo ello, sin perder, para nada, la capacidad de producción de energía solar del proyecto.

Lo dicho, felicidades y nuestro agradecimiento a Martí Bella y a sus representantes en estas negociaciones.
--------------------------------------------------

AMICS DE PUNTA NATI ··· https://amicsdepuntanati.com/
SHA MARTI I BELLA ··· http://www.shamartibella.es/

dilluns, 20 de gener del 2020