REGULARITZACIÓ JA!!!!!

Aquest virus ens està servint per aixecar l'estora i veure tot el que teníem amagat a baix. La realitat existent amb la llei d'estrangeria i la migració, és una d'elles. La situació sanitària, econòmica, social i humanitària deixa veure de forma explícita les vulnerabilitats, i també els potencials, d'alguns dels sectors que componen la nostra societat. Des de Gent x Ciutadella volem exposar els motius que ens mouen a proposar accions per tal de trobar una solució a aquesta problemàtica. En sintonia amb el comunicat que va redactar el Consell Municipal de lmmigració de Barcelona el passat tres d’abril, ens sumem als motius exposats i a les mesures que proposen.

Les persones migrades i refugiades o aquelles que cerquen asil, poden trobar-se en una situació de vulnerabilitat agreujada a causa del problema sanitari de la COVID-19. Així com col·lectius de major risc ja sigui a nivells de salut, econòmics o socials, que sense una xarxa familiar o social, queden greument desemparades i exposades a possibles repunts de xenofòbia i racisme a causa de les recents declaracions d'alguns partits polítics i l’alarma social creada entorn de l’emergència sanitària.

Especial atenció mereixen les persones migrades grans, que a part d'estar en risc per la seva edat, agreugen aquest, estan soles i sense recursos, i moltes vegades amb manca de cures  i d'una xarxa estable. A les migrants que pateixen violència de gènere, que la Doctora en Dret i Ciències Socials Raquel López Merchán explica de forma contundent a un article publicat recentment: «Hi ha una problemàtica social muda a la qual cal donar veu. Es fa més necessari que mai atracar-se a totes i cadascuna de les dones que són víctimes i supervivents d'un terrorisme masclista que tan sols es coneix i que requereix un tipus d'intervenció i d'assistència diferent del que s'ha d'establir amb una dona que no visqui en aquestes circumstàncies».

Bona part de les persones que estan tenint cura de les persones grans i de les demandants són  migrants, amb precarietat i amb una manca important de prevenció. Es tracta d'un col·lectiu que pel seu context, i mancat de molts drets laborals, es troba en una situació on el suport i els recursos són escassos, i la realitat de les diversitats lingüístiques i culturals, poden agreujar les dificultats en l'accés a la informació per tal de conèixer la situació actual, i els criteris establerts en mesures de prevenció i d'higiene, així com els criteris de confinament. És una realitat que les previsions del Govern per incloure les «cures» com a activitat essencial en el decret del 27 de març del Govern Estatal, no especifiquen que les treballadores de la llar sense regularització hi estiguin incloses i això pot provocar en elles, una profunda incertesa i por, acompanyada de la sensació d'inseguretat que fàcilment pot culminar amb el fet de veure aquestes persones grans desateses.

El desconeixement no ajuda, una gran part de les persones migrades tenen formació en l'àmbit de la salut, la neteja o en qualsevol de les activitats que s'han establert com a essencials, i per la seva situació administrativa no poden exercir, o estan treballant sense la suficient protecció.

El sistema sanitari garanteix que l'accés a la salut actualment sigui universal, si més no, ens preocupa que les persones que no estan empadronades únicament poden accedir a l'atenció sanitària d'urgències en cas de gravetat, no de contagi, i resten en contacte amb altres persones, causa que no beneficia a les mesures extraordinàries preses per tal de controlar l’epidèmia.

Les problemàtiques que surten entorn de l'actual llei d'estrangeria passen per diferents factors com la impossibilitat de demanar cita per a realitzar la petició d'asil, o la pèrdua d'aquesta després de sis mesos, termini d'espera usual. Fet que agreuja la situació de col·lapse en un servei que ja hi estava abans de la COVID-19. Les persones que no poden accedir a un contracte de treball o que veuen bloquejades els seus comptes corrents per no poder tramitar la TIE a la policia també queden en una situació molt vulnerable.

És cert que els Ajuntaments i les entitats estan ajudant a aquestes persones a conèixer la situació i a adreçar-les als serveis i les ajudes a les quals poden accedir. Però, són totalment insuficients atenent a què les necessitats augmentaran, per tal, cal anar un pas més enllà.

No oblidem que una part d'aquestes persones fa anys que són a Espanya, aportant el seu treball, la seva dedicació i contribuint a la societat, moltes vegades fent tasques essencials i que a hores d'ara encara estan a l'espera de l'autorització de residència i/o de treball.

Si més no, sempre es reivindiquen els drets que s'estan vulnerant a aquests col·lectius, volem aprofitar per fer una especial menció al gran avantatge que la seva regularització aportaria a la nostra societat. A Espanya el 20 % del PIB és d'economia submergida, sostinguda especialment per dones i migrants, el fet de la seva regularització es traduiria en aportacions a la Seguretat Socials.

És per això, que revisant el reglament, ens trobem amb l'article 127 que especifica una qüestió que encaixa perfectament amb la realitat que estem vivint: Relatiu a l'autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals de col·laboració amb autoritats públiques, raons de seguretat nacional o interès públic, especifica: [...] o quan conquereixin raons d'interès públic o seguretat nacional que justifiquin la necessitat d'autoritzar la seva residència al país.

Creiem que ara en tots els casos s'hauria d'atorgar un permís de residència i treball però, obviant els medis econòmics per subsistir a causa de la pròxima situació econòmica generalitzada d'acomiadaments massius causats pel descens de la demanda de consum i l'oferta de feina. És una realitat que la situació necessita mesures contundents en tots els aspectes, i aquest no pot ser un dels que es deixi altra vegada «davall l'estora». Per això proposem una sèrie de mesures que potser podrien servir d'idea a l'hora de redactar un comunicat per tal d'instar a la legalització:

    • 1. Proposem que a tota persona que tingui un tràmit iniciat se li concedeixi el permís amb la possibilitat de ratificar el compliment dels requisits durant el següent any natural.

    • 2. Que tota persona que hagi de renovar el permís de residència i de treball, se li renovi automàticament un any, o de tal manera que pugui ratificar el compliment dels requisits durant el següent any natural.

    • 3. Per a aquells migrants situació personal dels quals no permet regularitzar la seva estada per no complir amb els requisits sol·licitats, autoritzar una regularització massiva per raons humanitàries o de seguretat nacional durant l'Estat d'Alarma, amb permís de residència i de treball sense la necessitat de declarar ingressos econòmics.

    • 4. Agilitzar els tràmits en els casos de sol·licitud de protecció internacionals possibilitant que la sol·licitud que fan les entitats serveixi per concedir la targeta vermella i deixar la ratificació dels requisits per l'any següent.

    • 5. Posar especial atenció en la situació d'aquestes persones en matèria d'habitatge.

És una realitat que si més no, MAI ha estat un argument de pes l'eslògan que sempre s'ha utilitzat per fer la contra a la idea de millorar la llei d'estrangeria, el tòpic de l'EFECTE CRIDADA, a hores d'ara no té sentit tenint en compte que l'entrada a Espanya està restringida. Avui en dia aquesta decisió queda supeditada a la voluntat política, per tant nosaltres recolzam la idea d'instar a la legalització, com a fet Portugal, de la situació administrativa d'aquestes persones migrants durant l'estat d'alarma.