Gent X Ciutadella es converteix en associació

Des del passat 11 de novembre de 2020 l'Associació Gent x Ciutadella, està inscrita en el Registre Oficial d'Associacions de les Illes Balears amb el número 311000010881 de la Secció Primera, segons Resolució de la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat del Govern de les Illes Balears. 

En primer lloc, recordar que la nostra formació es va crear al març de l'any 2015 com una Agrupació d'Electors amb l'objectiu de presentar-nos a les eleccions municipals del nostre Ajuntament al maig del mateix any, i vàrem aconseguim els vots per a tres regidors.

En les darreres eleccions de maig de l'any 2019, ens vàrem presentar en coalició amb Unides Podem (formada per Esquerra de Menorca i Podem Menorca) i vam obtenir dos regidors que, en l'actualitat, continuen desenvolupant la seva labor.

Al marge d'aquesta activitat municipal, una sèrie de persones, vam creure oportú reforçar i donar entitat pròpia a GxC. Per a això, hem mantingut diverses reunions, com a grup de treball i hem realitzat una altra sèrie d'activitats i iniciatives molt diverses: campanya contra joguines bèl·liques i sexistes, suport a la SHA Martí i Bella en la defensa de Punta Nati, participació en l’acte d'homenatge a víctimes ciutadellencs dels camps d'extermini nazis, projecció d'una pel·lícula sobre les vagues protagonitzades per dones, adhesió al manifest “Per una sortida eco social digna” de la Plataforma Menorca pel Clima, manifest per la visibilitat trans, diversos suports a moviments com el feminista, sindical, ecologista, veïnal, immigració, etc. 

Actualment, estem treballant en un important projecte com és, que la nostra Associació formi part de la Xarxa de Renda Bàsica Universal. 

L'any 2020, malgrat les dificultats en aquests temps de pandèmia, hem decidit i amb major motiu, fer un pas endavant i constituir l'Associació Gent x Ciutadella d'una manera oficial. Ens hem dotat d'Estatuts, hem constituït una Junta Directiva i continuem treballant per a crear una base social en la qual esperem comptar amb tu.

Les persones que formem la Junta Directiva, que hem hagut de constituir com a pas previ per a poder registrar l'Associació, som les següents:

President: Sebastià Servera Moll

Vicepresidenta: Carla Gener Marqués

Secretari: David Martínez Pablo

Tresorera: Elvira Trula Basurto

Vocals: Manuel Santiago Enríquez, Pedro Venero Martínez i Sergi Servera Moreno.

I els objectius de l'Associació, sense ànim de lucre, que hem reflectit en els estatuts són:

a) Defensar, fomentar i millorar els interessos generals de la ciutadania de Ciutadella de Menorca en la seva qualitat de ciutadans i ciutadanes, i com a persones usuàries i destinatàries finals de l'activitat urbanística, cultural, mediambiental, esportiva, educativa, sanitària, patrimonial, ordenació del territori, social i econòmica.

b) Col·laborar en la defensa dels drets socials, econòmics i culturals de la ciutadania davant totes les Administracions públiques, a qualsevol nivell, que influeixin sobre preses de decisió que afectin la població de Ciutadella de Menorca.

c) Informar, instruir i divulgar entre la població totes aquelles qüestions que afectin el seu interès general.

d) Organitzar actes cívics, formatius, festius i tot tipus d'activitats que siguin reclamades o interessin al conjunt, o a part, de Ciutadella de Menorca. 

Mentre concretem el projecte, informarem de manera periòdica informació de les activitats que anem realitzant, a més dels passos que es van donant en la constitució de l'associació, així com del procediment a seguir per a associar-se.

Aprovada la proposta per una major regulació i control de les cases d'apostes i joc.

#JocNet

#ApostemPerLaJoventut

El dijous 17 de desembre de 2020 es va aprovar al Ple de l'Ajuntament de Ciutadella la proposta conjunta presentada per Unidas Podemos-Gent X Ciutadella conjuntament amb la resta de partits de l'equip de govern, per regular i evitar la proliferació al nostre municipi de les cases d'apostes amb el vot favorable del PP a tots els punts i l'abstenció de C's als punts 2 i 3.

Són molts ja els estudis i les dades que deixen clar que l'auge d'aquesta mena d'activitats esta causant problemes greus d'addicció, sobretot entre els joves i els col·lectius especialment vulnerables i en situació de precarietat.

Els punts aprovats són els següents: 

- Sempre una distància mínima de 500 metres lineals entre les cases d'apostes presencials i els centres educatius d'ensenyament i centres d'ús freqüent de menors com ludoteques o parcs infantils.

- Limitar la concessió de noves autoritzacions de joc per a salonsde joc o cases d'apostes presencials per a decréixer en el número d'aquestes. Concedint una llicència nova a canvi de tres baixes definitives.

-  Restringir les terminals d'apostes esportives en salons de joc,

bingos, casinos i bars.

- Plans d'inspecció a les cases d'apostes presencials per a augmentar els controls i prevenir l'accés a les persones menors d'edat. 

- Activitats informatives en els centres educatius, en un marc de prevenció de les addiccions generades pel joc i les apostes i també d'altres tipus com l' alcohol i les drogues, per informar dels riscos i problemes de salut publica que se'n deriven.

Cal reconèixer la ludopatia i altres addiccions derivades del joc patològic com a problema de salut pública i garantir els recursos públics per tractar-les.

Ciutadella millora la seguretat viària mitjançant les noves tecnologies

Diverses iniciatives, algunes de les quals ha s'han posat en marxa en els darrers mesos, permetran millorar la seguretat viària i la mobilitat a Ciutadella mitjançant l'ús de les noves tecnologies.

El 2n tinent de batle d' Unidas Podemos-Gent x Ciutadella, Sergi Servera, responsable de Seguretat Ciutadana, Noves Tecnologies, Mobilitat i Transparència, està impulsant en el marc de els seves delegacions l'aprofitament de les noves tecnologies per millorar la seguretat al carrer i la mobilitat de les veïnes i veïns del municipi.

Ciutadella ja va estrenar el mes de febrer unes balises il·luminades sense fils per tal de millorar la visibilitat als pas zebra. A partir de la prova pilot que s'ha avaluat de forma exitosa aquesta iniciativa s' anirà estenent a les zones amb més dèficit de visibilitat del municipi.

La introducció de nous elements tecnològics en la gestió i la regulació del trànsit i per a la seguretat és una de les apostes de futur que vol impulsar el Departament que encapçala Sergi Servera i que suposarà també enguany la renovació de la xarxa semafòrica, amb elements informàtics de sincronització per a la millora i eficiència del trànsit.

A curt termini s'estudia també el control d'accessos al centre amb càmeres; els sensors d'aparcaments per tal de marcar els excessos de temps en les places rotatòries que existeixen al municipi; i ja s' ha adjudicat la adquisició de dos radars informatius per a la pacificació del trànsit rodat en carrers determinats, i per fer també estudis de trànsit i de pas de vehicles que puguin contribuir a prendre mesures de millora de la mobilitat.

REGULARITZACIÓ JA!!!!!

Aquest virus ens està servint per aixecar l'estora i veure tot el que teníem amagat a baix. La realitat existent amb la llei d'estrangeria i la migració, és una d'elles. La situació sanitària, econòmica, social i humanitària deixa veure de forma explícita les vulnerabilitats, i també els potencials, d'alguns dels sectors que componen la nostra societat. Des de Gent x Ciutadella volem exposar els motius que ens mouen a proposar accions per tal de trobar una solució a aquesta problemàtica. En sintonia amb el comunicat que va redactar el Consell Municipal de lmmigració de Barcelona el passat tres d’abril, ens sumem als motius exposats i a les mesures que proposen.

Les persones migrades i refugiades o aquelles que cerquen asil, poden trobar-se en una situació de vulnerabilitat agreujada a causa del problema sanitari de la COVID-19. Així com col·lectius de major risc ja sigui a nivells de salut, econòmics o socials, que sense una xarxa familiar o social, queden greument desemparades i exposades a possibles repunts de xenofòbia i racisme a causa de les recents declaracions d'alguns partits polítics i l’alarma social creada entorn de l’emergència sanitària.

Especial atenció mereixen les persones migrades grans, que a part d'estar en risc per la seva edat, agreugen aquest, estan soles i sense recursos, i moltes vegades amb manca de cures  i d'una xarxa estable. A les migrants que pateixen violència de gènere, que la Doctora en Dret i Ciències Socials Raquel López Merchán explica de forma contundent a un article publicat recentment: «Hi ha una problemàtica social muda a la qual cal donar veu. Es fa més necessari que mai atracar-se a totes i cadascuna de les dones que són víctimes i supervivents d'un terrorisme masclista que tan sols es coneix i que requereix un tipus d'intervenció i d'assistència diferent del que s'ha d'establir amb una dona que no visqui en aquestes circumstàncies».

Bona part de les persones que estan tenint cura de les persones grans i de les demandants són  migrants, amb precarietat i amb una manca important de prevenció. Es tracta d'un col·lectiu que pel seu context, i mancat de molts drets laborals, es troba en una situació on el suport i els recursos són escassos, i la realitat de les diversitats lingüístiques i culturals, poden agreujar les dificultats en l'accés a la informació per tal de conèixer la situació actual, i els criteris establerts en mesures de prevenció i d'higiene, així com els criteris de confinament. És una realitat que les previsions del Govern per incloure les «cures» com a activitat essencial en el decret del 27 de març del Govern Estatal, no especifiquen que les treballadores de la llar sense regularització hi estiguin incloses i això pot provocar en elles, una profunda incertesa i por, acompanyada de la sensació d'inseguretat que fàcilment pot culminar amb el fet de veure aquestes persones grans desateses.

El desconeixement no ajuda, una gran part de les persones migrades tenen formació en l'àmbit de la salut, la neteja o en qualsevol de les activitats que s'han establert com a essencials, i per la seva situació administrativa no poden exercir, o estan treballant sense la suficient protecció.

El sistema sanitari garanteix que l'accés a la salut actualment sigui universal, si més no, ens preocupa que les persones que no estan empadronades únicament poden accedir a l'atenció sanitària d'urgències en cas de gravetat, no de contagi, i resten en contacte amb altres persones, causa que no beneficia a les mesures extraordinàries preses per tal de controlar l’epidèmia.

Les problemàtiques que surten entorn de l'actual llei d'estrangeria passen per diferents factors com la impossibilitat de demanar cita per a realitzar la petició d'asil, o la pèrdua d'aquesta després de sis mesos, termini d'espera usual. Fet que agreuja la situació de col·lapse en un servei que ja hi estava abans de la COVID-19. Les persones que no poden accedir a un contracte de treball o que veuen bloquejades els seus comptes corrents per no poder tramitar la TIE a la policia també queden en una situació molt vulnerable.

És cert que els Ajuntaments i les entitats estan ajudant a aquestes persones a conèixer la situació i a adreçar-les als serveis i les ajudes a les quals poden accedir. Però, són totalment insuficients atenent a què les necessitats augmentaran, per tal, cal anar un pas més enllà.

No oblidem que una part d'aquestes persones fa anys que són a Espanya, aportant el seu treball, la seva dedicació i contribuint a la societat, moltes vegades fent tasques essencials i que a hores d'ara encara estan a l'espera de l'autorització de residència i/o de treball.

Si més no, sempre es reivindiquen els drets que s'estan vulnerant a aquests col·lectius, volem aprofitar per fer una especial menció al gran avantatge que la seva regularització aportaria a la nostra societat. A Espanya el 20 % del PIB és d'economia submergida, sostinguda especialment per dones i migrants, el fet de la seva regularització es traduiria en aportacions a la Seguretat Socials.

És per això, que revisant el reglament, ens trobem amb l'article 127 que especifica una qüestió que encaixa perfectament amb la realitat que estem vivint: Relatiu a l'autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals de col·laboració amb autoritats públiques, raons de seguretat nacional o interès públic, especifica: [...] o quan conquereixin raons d'interès públic o seguretat nacional que justifiquin la necessitat d'autoritzar la seva residència al país.

Creiem que ara en tots els casos s'hauria d'atorgar un permís de residència i treball però, obviant els medis econòmics per subsistir a causa de la pròxima situació econòmica generalitzada d'acomiadaments massius causats pel descens de la demanda de consum i l'oferta de feina. És una realitat que la situació necessita mesures contundents en tots els aspectes, i aquest no pot ser un dels que es deixi altra vegada «davall l'estora». Per això proposem una sèrie de mesures que potser podrien servir d'idea a l'hora de redactar un comunicat per tal d'instar a la legalització:

    • 1. Proposem que a tota persona que tingui un tràmit iniciat se li concedeixi el permís amb la possibilitat de ratificar el compliment dels requisits durant el següent any natural.

    • 2. Que tota persona que hagi de renovar el permís de residència i de treball, se li renovi automàticament un any, o de tal manera que pugui ratificar el compliment dels requisits durant el següent any natural.

    • 3. Per a aquells migrants situació personal dels quals no permet regularitzar la seva estada per no complir amb els requisits sol·licitats, autoritzar una regularització massiva per raons humanitàries o de seguretat nacional durant l'Estat d'Alarma, amb permís de residència i de treball sense la necessitat de declarar ingressos econòmics.

    • 4. Agilitzar els tràmits en els casos de sol·licitud de protecció internacionals possibilitant que la sol·licitud que fan les entitats serveixi per concedir la targeta vermella i deixar la ratificació dels requisits per l'any següent.

    • 5. Posar especial atenció en la situació d'aquestes persones en matèria d'habitatge.

És una realitat que si més no, MAI ha estat un argument de pes l'eslògan que sempre s'ha utilitzat per fer la contra a la idea de millorar la llei d'estrangeria, el tòpic de l'EFECTE CRIDADA, a hores d'ara no té sentit tenint en compte que l'entrada a Espanya està restringida. Avui en dia aquesta decisió queda supeditada a la voluntat política, per tant nosaltres recolzam la idea d'instar a la legalització, com a fet Portugal, de la situació administrativa d'aquestes persones migrants durant l'estat d'alarma.

31 març | VISIBILITAT TRANS*

Podríem fer un manifest de desenes de pàgines amb totes les complicacions, traves i discriminacions que el col·lectiu Trans* ha d'afrontar en el seu dia a dia. Dificultats per tal de construir la mateixa vida que nosaltres, pel fet d'haver nascut dins els paràmetres que la societat va establir com a «normals», podem gaudir.

Com a persona cisgènere o cissexual, heterosexual, si és que s’ho pot ser al cent per cent, m’ha costat una estona de recerca i lectura trobar com identificar-me i escollir els substantius que em pertocaven. Però, és curiós (com a mínim) que trobar les meves realitats, és a dir, la definició pròpia del meu ser, m’hagi costat més que trobar les d’altres col·lectius. Què vull dir amb açò? Donç que la diferència evidentment és fa en el factor de la varietat d’opcions. Què el que a primera vista sembla més majoritari, s’utilitza com a paràmetre de la normalitat, i que les etiquetes i els estigmes es posen a tota aquella opció o tendència, que envolta aquella «normalitat». La heteronormativitat, etiqueta que també he pogut conèixer per l’interès en recercar vocabulari, és tot aquest privilegi que tenim aquells que vivim dins els paràmetres que ens han dictat. Aquesta heteronormativitat és la causant dels prejudicis i marginacions que s’acaben produint, que acaben construint els armaris que després tant costarà als altres col·lectius rompre. I açò, en una societat que vol avançar... No pot enrrocar aquí.

Reivindic com a mare d’una criatura que no sé com s’identificarà en un futur, com a persona cisgènere i heterossexual, des de la meva posició dins l’heteronormativitat, la NECESSITAT de començar a desmuntar aquests armaris, a reinventar els paràmetres per tal de cabrer-hi tots, a estudiar per abandonar la ignorància que construeix els nostres prejudicis, en definitiva... A (re)educar-nos, per tal de poder transmetre a les futures generacions, un llenç blanc sobre el que pintar.

És necessari perquè la discriminació d’aquest col·lectiu és representable en percentatges: un intolerable 42% del col·lectiu Trans*, enquestat per la Federació Espanyola de Lesbianes, Gais, Transexuals i Bisexuals al 2018, va expressar haver patit una negació a l’accés al món laboral.

És necessari perquè la marginació d’aquest col·lectiu es representa en forma de llei no actualitzada, la Llei 3/2007 que permet el canvi de nom i la menció de sexe en la documentació oficial a Espanya, però que a dia d’avui encara té com a requisit un diagnòstic mèdic de disfòria de gènere. És necessari perquè la patologització segueix arrelada a la seva imatge, i tota persona mereix tenir referents positius en el desenvolupament de la seva identitat.

És necessari perquè a dia d’avui encara es mor pel fet de ser trans*.

És necessari, perquè l’assetjament, els insults i la discriminació formen part de les seves vides.

És necessari perquè aquesta marginació s’està fent a un col·lectiu que compon la nostra societat. Ho és perquè és un factor indispensable per construir una societat oberta i lliure d’estigmes.

Població d’arreu del món, DESPERTEU! Reivindiquem la necessitat d’incloure en les legislacions el reconeixement jurídic de gènere d’acord amb l’autodeterminació de gènere. Sortim de la heteronormativitat i ampliem la capacitat d’entendre, comprendre i empatitzar. Rompem amb la transfòbia, que com moltes altres maneres de discriminar, es reflecteixen en la nostra manera d’actuar i en el nostre dia a dia.

Reivindiquem un 31 de març com a Dia Internacional de la Visibilitat Trans*, per tal que prest, no sigui necessari fer-ho!

Carla Gener, en nom del col·lectiu GentxCiutadella.